| Consideracions
ètiques i aspectes tècnics
Eliminar el risc de transmissió:
El nostre interès se centra en eliminar el risc de transmissió
de l’home seropositiu a la dóna seronegativa quan
es pretén aconseguir un embaràs desitjat. Aquest és
un dels objectius de l’estudi col×laboratiu entre
el Servei de Medecina de la Reproducció del Departament
d'Obstetrícia i Ginecologia de l'Institut Universitari
Dexeus i la Unitat de SIDA de l'Hospital Universitari
Germans Trias i Pujol.
La transmissió del virus d’un home seropossitiu
a la seva parella sana en un intent d’aconseguir
un embaràs es porta a terme a través del semen. S’ha
demostrat la presència del virus en mostres de semen,
tant en estat lliure com en cèl×lules mononuclears (sobretot
limfocits i macròfegs).
No existeix actualment evidència de la presència del
virus a la superfície dels espermatozous ni de la seva
integració a l’interior de l’espermatozou.
Les dades aportades per diferents autors són contradictòries
i no permeten concloure al respecte.
La freqüència d’aïllament del virus en pacients
seropositius oscil-la entre 9% i 87%, depenent dels
autors revisats, i estaria directament relacionada amb
l’estadi de la malaltia. S’observa una major
proporció de presència del virus en mostres procedents
d’individus amb estadis més avançats, arribant
quasi al 90% de mostres de semen positives per VIH en
pacients amb nivells de CD4 per sota de 400/mm3.
L’experiència del grup italià liderat pel Dr.
Semprini és única al món, els resultats publicats són
brillants i el mètode utilitzat demostra ser segur per
a les parelles. Aquesta experiència i la demanda creixent
per part de les parelles serodiscordants pel VIH d’aconsseguir
una gestació sense risc, va consolidar la col×laboració
entre l’Hospital de Dia VIH, de l’Hospital
Germans Trias i Pujol, de Badalona, i el Servei de Medicina
de la Reproducció del Departament d'Obstetrícia i Ginecologia
de l'Institut Universitari Dexeus.
La metodologia de l’equip del Dr. Semprini consisteix
a tractar les mostres de semen dels pacients seropositius
mitjançant les tècniques que s’utilitzen de manera
comú en la fecundació in vitro. En aquest cas, la tècnica
utilitzada és la de gradients de Percoll, seguida de
la tècnica de swim-up. Ambdues tècniques permeten aïllar
els espermatozous mòbils de la mostra de semen, separant-los
dels espermatozous no mòbils, de les cèl×lules no espermàtiquees
i del plasma seminal.
Es realitzen determinacions per immunofluorescència
indirecta amb anticossos monoclonals per detectar la
presència del virus abans i després del processat de
la mostra. Aquestes determinacions posen de manifest
que la metodologia utilitzada elimina el virus de les
mostres de semen amb un 99,5% d’eficàcia.
El fet de monitoritzar l’ovulació i de limitar
a una sola les inseminacions que es realitzen a cada
cicle menstrual juntament amb el processament de la
mostra fan disminuïr el risc de transmisió fins a quasi
zero. Fins al moment, aquest grup ha realitzat 169 cicles
a 84 parelles. S’han obtingut 35 gestacions, i
cap dona (ni cap nen) s’han seroconvertit.
L’estudi de col×laboració entre l’equip de
l’Hospital Germans Trias i Pujol i el del Servei
de Medicina de la Reproducció de l'Institut Universitari
Dexeus permet estudiar les característiques de diferents
mostres seminals de pacients seropositius a intervals
de 2 mesos, amb un total de 4 mostres per pacient.
L’estudi de la mostra de semen al llarg del temps
permetrà determinar la dinàmica d’excreció del
virus en el semen en relació amb la malaltia. La metodologia
utilitzada és la de PCR (polimerase chain reaction,
amplificació i evidència de la seqüència del VIH) i
la del cultiu viral.
A més a més d’evidenciar la presència o absència
del VIH en la mostra de semen, s’estudien les característiques
d’aquestes mostres en relació amb una sèrie de
paràmetres clínics, entre altres l’estadi de l’enfermetat,
el nivell de CD4 o el fet què el pacient realitzi o
no tractament antirretroviral.
L’altre objectiu de l’estudi és intentar
portar a terme inseminacions intrauterines sense risc
a les parelles sanes dels seropositius. La metodologia
de preparació de les mostres de semen és similar a la
descrita anteriorment (separació d’espermatozous
mòbils, eliminació del plasma seminal, de cèl×lules
no espermàtiques i de espermatozous no mòbils). Es determina
la presència o absència de VIH en la mostra en fresc
i de la mostra tras el seu processament.
El resultat obtingut amb les tècniques de diagnòstic
utilitzades, altament precises i específiques, han de
permetre’ns, en cas de mostres negatives després
de procesar, realitzar inseminacions intrauterines sense
risc de transmissió de la malaltia a la dóna i al futur
fill.
De nou, el tractament de la mostra al laboratori i
el fet de portar a terme una sola inseminació el dia
precís de l’ovulació han de permetre disminuïr
el risc de transmissió fins a quasi zero.
S’inseminaran aquelles parelles on el procediment
apareixi com a segur, i això repesenta una opció a la
inseminació amb semen de donant que es proposa en ocasions
a parelles amb aquestes característiques.
Aspectes
ètics:
Les consideracions ètiques implicades en aquest tipus
d’intervencions han de ser tingudes en compte en
el moment de tractar amb les parelles afectades. És
important individualitzar cada cas en particular i tenir
en compte que la llibertat de decisió de cada parella
ha de prevaldre quan els aspectes tècnics del procediment
estiguin completament solventats.
Resposable del Àrea d'informació mèdica:
Dr. Miquel Rutllant Bañeres, nomenat pel Patronat de la FPCH, número de col·legiat 4679, especialitat hematologia i hemoteràpia. |
