El fet real de l’hemofília s’inscriu subjectivament per cada persona afectada i per cadascú dels seus familiars. Tant importants, i d’efectes tan reals, com els paràmetres físics de l’afectat d’hemofília, ho són també les significacions subjectives que cada persona li dona, és a dir, el sentit particular que l’hemofília te per cadascú, així com pel seu entorn familiar. Aquestes significacions tenen una importància fonamental perquè incideixen en la posició que la persona afectada pren davant la seva condició d’afectat. De fet, orientaran tota la seva vida i les seves eleccions, no solament pel que fa a l’atenció de la coagulopatia, i sovint inconscientment. La posició subjectiva pot portar, per exemple, a viure amb preocupació excessiva una coagulopatia lleu, o bé, a desatendre una coagulopatia greu; encara més, impregna qualsevol decisió a la vida, marcant eleccions vitals fonamentals com triar els estudis, la professió, les relacions socials, la parella.

 Quan la persona n’és conscient i pot pensar les raons profundes de les seves decisions vitals, pot decidir cóm vol viure la seva vida, incloent-t’hi la necessària atenció de les condicions físiques però sense deixar que aquestes imposin una manera de viure.

 No obstant, es constata que quan es pateix una malaltia crònica hi ha un risc important, una forta tendència cap a que la realitat de l’afectació física del cos es situï en primer lloc sense deixar espai a la subjectivitat. La persona afectada viu, pensa i sent, però l’atenció prioritària del cos malalt pot impedir que els professionals que l’atenen i ella mateixa prestin atenció a la dimensió subjectiva. Quan la subjectivitat no troba espai per desplegar-se, perquè tot l’espai està ocupat per la prioritat física, es donen efectes simptomàtics i la persona perd el control de la pròpia existència